Els treballs de Mucha introduïen dones joves, boniques, amb cabells llargs seductores, portaven complements neoclàssics. Les dones acostumaven a estar relacionades amb la naturalesa, rodejades de exuberants flors. Va ser un estil molt imitat.

Entre el 1906 i 1910 Alphonse Mucha va visitar els Estats Units d'Amèrica, després va tornar a Praga on va treballar en el Teatre de Belles Arts.
Després de la Primera Guerra Mundial, Txecoslovàquia va obtenir la Independència. Durant aquell temps Mucha va dissenyar segells, postals, bitllets de bancs i documents per la nova nació.
Mucha va passar molts anys de la seva vida treballant el que ell anomenava la seva obra mestra, l'Èpica Eslava (Slovanká Epopej), una sèrie de grans pintures que tracten sobre la història de pobles Eslaus. Aquestes obres van ser donades el 1928 a Praga.
Mucha volia acabar el que ell anomenava la seva obra mestra des que era jove. Però els alemanys van envair Txecoslovàquia, i com diu a la seva biografia, Mucha va ser arrestat i interrogat. De tal manera, que mai va poder acabar la seva obra mestra.
L'última obra que va fer abans de morir va ser El jurament de la unió dels eslaus.

El seu fill, Jiri Mucha, va mostrar molt interès pel treball que va realitzar el seu pare. Va escriure textos extensos sobre el seu pare i va dedicar molta part de la seva vida a cridar l'atenció de les obres d'Alphonse Mucha.