Va ser un dissenyador gràfic a l'època de l'Art Nouveau (És un moviment artístic que sorgeix a finals del segle XIX i acaba a les primeres dècades del segle XX).
La seva passió per el dibuix comença des de que és petit. Va treballar en feines en el seu lloc natal com a pintor decoratiu, principalment en teatres.
Al 1879 viatja a Viena per treballar en un teatre vienès. Al 1881 hi ha un incendi en el teatre on treballava, de tal manera que torna a Moràvia. Allà va començar a treballar individualment realitzant retrats i pintures decoratives.
El mateix any, el Comte Kart Khuen de MIkulov (Població en la regió de Moràvia del Sur) li ofereix a Mucha feina en el castell Hrusovany Emmahof, vol que decori el mur. Al comte li va agradar molt el talent de Mucha, de tal manera que va oferir-se per matricular-lo a l'Acadèmia de Belles Arts de Munich.Al 1887 Alphonse Mucha viatja a París per continuar els seus estudis artístics a l'Académie Julian i a l'Académie Colarossi. A París feia il·lustracions per a revistes i publicitat.
El 1890 va realitzar el seu primer cartell litogràfic per l'actriu Sarah Bernhardt i per Théâtre de la Renaissance. El cartell anunciava l'obra Gismonda, de Victorien Sardou. L'obra es va publicar al 1895 a París causant bona impressió. L'actriu li va oferir a Alphonse Mucha un contracte per a sis anys, Mucha va acceptar, el treball consistia en crear cartells publicitaris promocionant a Sarah Bernhardt fora de París. I també s'encarregava de las escenografíes i del vestuari de Théâtre de la Renaissance.
El mateix any, 1890, va realitzar anuncis per a productes comercials com la marca de cigarrets Job.
El mateix any, 1890, va realitzar anuncis per a productes comercials com la marca de cigarrets Job.
Mucha visita als Estats Units, i l'actriu Leslie Carter li ofereix feina perquè la promocioni com a Sarah Bernhardt, ella volia arribar més alt que Sarah Bernhardt però la va portar a la ruina. El format dels cartells era molt semblant als cartells publicitaris que va realitzar al 1895.
Al 1900 Fouquet es fixa en els complements que porten les dones de les obres de Mucha, de tal manera que parla amb ell per poder crear les seves joies. Mucha va dissenyar els interiors de la joieria Fouquet.
Al 1922 es dedica al disseny segells, i el 1931 li encarreguen el disseny d'una vidriera per la catedral de San Vito de Praga.
Al 1936 el Musée du Jeu de Paume realitza una exposició dedicada a l'artista.
Durant la Segona Guerra Mundial, Mucha va ser arresta i interrogat a Praga. Mai es va recuperar de la tensió que li va produir el fet i de veure al seu país invadit i vençut.
Va morir a praga per una pulmonia, poc després de ser alliberat, el 14 de juliol del 1939. Va ser enterrat al cementiri de Vysehrad.
